Més Gore

L'intel·ligentíssim Al Gore està en plena ratxa. No hi ha qui l'aturi. Ahir va anar al programa del Conan O'Brien a presentar una mena de llibre que ha publicat i van parlar de les diverses energies alternatives que proposa, cap de les quals, com ja poden imaginar, utilitza al seu palau de Nashville. O'Brien li va preguntar per l'energia geotèrmica i no es va poder contenir:

O'Brien: You talk in the book about geothermal energy...

Gore: Yeah, yeah.

O'Brien: ... and that is, as I understand it, using the heat that’s generated from the core of the earth…

Gore: Yeah.

O'Brien: … to create energy. And it sounds to me like an evil plan by Lex Luthor to defeat Superman. Can you tell me, is this a viable solution, geothermal energy?

Gore: It definitely is, and it’s a relatively new one. People think about geothermal energy — when they think about it at all — in terms of the hot water bubbling up in some places, but two kilometers or so down in most places there are these incredibly hot rocks, ’cause the interior of the earth is extremely hot, several million degrees, and the crust of the earth is hot…

Milions. Segons els experts (experts al marge del mateix Gore, es clar), la temperatura del centre de la Terra no és superior als 7000 graus Cèlsius. Sembla, doncs, que s'equivoca d'uns quants milions. Imagino que si la temperatura del centre de la Terra fos de milions de graus, l'escalfament global hauria acabat amb la vida al planeta uns quants segles enrere.

Però aquestes coses no els haurien d'estranyar venint d'un intel·lecte privilegiat com el del Príncep de Tennessee. L'any 2000, just abans de resultar un dels fracassos electorals més grans de la història política moderna americana, a tot un debat presidencial, va dir que una nena havia hagut de passar dies dreta a l'escola perquè hi havia massa alumnes a la seva classe. Evidentment, en poques hores van descobrir que era mentida.

ObamaCare: a la presó

La manera més fàcil de guanyar una discussió amb un comunista és preguntar-li per què han d'empresonar persones i enviar-les a gulags si el seu sistema és tan fantàstic. Final de la discussió. La resposta és ben senzilla, es clar: l'estatisme, en qualsevol de les seves formes, sempre requereix l'ús de la força per privar de llibertat a la gent.

Als Estats Units poden veure que l'estatisme se'ls llença a sobre quan la Speaker de la Cambra de Representants, l'operadíssima Nancy Pelosi, afirma sense immutar-se que no té cap problema amb enviar a la presó aquells que no vulguin comprar una assegurança mèdica:

Pregunta: Do you think it’s fair to send people to jail who don’t buy health insurance?

Pelosi: … The legislation is very fair in this respect.

Qualsevol persona amb sentit comú li respondria que si el problema són els que van a les sales d'emergència sense assegurança, el millor que es pot fer és fer-los pagar les seves factures i no obligar la resta a pagar-ho. Ja saben, allò de la responsabilitat individual. Però, això sí, és un bon recordatori que l'estatisme va acompanyat sempre de manilles i de la paraula "justícia".

Líders

Dos dies tard, sí, però obligatori.

Reagan es va plantar davant del Mur de Berlín i va dir ben clarament als soviètics, com va fer durant tota la presidència, què pensava del seu imperi, que els Estats Units no cedirien ni un pam de terreny i contra el consell del Departament d'Estat, de Defensa i del Consell de Seguretat Nacional, va exigir que enderroquessin el Mur. Reagan era un gran líder i un gran alliberador. Va alliberar centenars de milions de persones de tot tipus de races i creences arreu del món.

Dilluns va fer vint anys de la caiguda del Mur de Berlín i Barack Obama va ser incapaç d'anar-hi. Obama va fer un discurs patètic a Berlín quan estava de campanya, va anar a fer el ridícul a Copenhaguen el més passat per portar els Jocs Olímpics a Chicago, però un discurs sobre la victòria d'Occident és massa perquè, esclar, no podria parlar d'ell mateix.

25 anys

Divendres va fer 25 anys de la landslide més gran de la història moderna americana. L'úlitma vegada que el Partit Republicà va presentar un conservador de debò, aquest va guanyar 49 estats i el 60% dels vots. Potser ja va sent hora de deixar-se de mavericks, McCains, Doles i companyia i nominar autèntics conservadors.

Col·legi electoral:

Resultat per comptats:

Doble moral

Imaginin un home de gairebé quaranta anys, devot baptista i d'Arkansas. Un home discret, de poques paraules, una mica tímid, amb problemes per trobar parella i que des de ben jove treballa a l'exèrcit americà. Mai ha estat a un camp de batalla, sent psiquiatra només ha treballat amb persones que sí que hi han estat. Discuteix sovint amb els seus companys i deixa comentaris a webs cristianes dient que un cristià no pot ferir-ne un altre perquè la fe està per sobre de la resta, malgrat que aquests altres cristians vulguin destruir el país que ha jurat protegir. Cada vegada se sent més i més frustrat i abusa dels seus pacients amb desordres psicològics fent proselitisme. Un bon dia, armat amb dues escopetes semiautomàtiques, irromp en unes instal·lacions on soldats acabats d'arribar del front, alguns dels quals potser haurà d'atendre ell mateix, reben revisions mèdiques i omplen paperassa. Cridant "Déu ho vol", com feien els templers, comença a disparar a tort i a dret i acaba matant 13 persones i ferint-ne una trentena.

Molt bé, ara imaginin els titulars de l'endemà. Creuen que parlarien d'un pertorbat, d'un assassí miserable o d'un cristià fonamentalista, del problema atàvic als Estats Units amb aquests cristians? Creuen que lamentarien l'assetjament que, pobrissó, alguns companys li feien o passarien les 24 hores del dia per televisió les fotos de les víctimes? Doncs per què collons quan l'assassí és un musulmà la cosa canvia? Ah, sí, perquè l'islam és una religió de pau i respecte.

Election Night

Virginia: L'any passat Barack Obama va guanyar-hi per 7 punts i tots els mitjans van vendre que era el senyal d'un canvi en la direcció política del país, la fi del moviment conservador, bla, bla, bla. Avui, Bob McDonnell, un republicà reaganite, ha guanyat l'elecció a governador per 20 punts. A més, els candidats republicans a vicegovernador i fiscal general també han arrassat. Només una vegada a la història de l'Old Dominion un sol partit havia guanyat els tres càrrecs.

New Jersey: En un dels Estats més demòcrates, el resultat del 2008 va ser Barack Obama 57%, John McCain 42%. Obama ha estat fent campanya fins a l'últim moment per Corzine, el candidat demòcrata a governador, que ha gastat el triple que Chris Christie, el republicà, però aquest just kicked his ass: Christie 49%, Corzine 44%.

NY-23: Elecció especial a la Cambra de Representants. Doug Hoffman, el candidat conservador, és cautiously optimistic. Sent un districte rural d'extensió molt gran els resultats definitius no sortiran fins demà al matí. Demà o demà passat faré un post sobre el tema perquè la campanya ha sigut única.

Quines ganes que arribin les midterm de 2010.

ObamaCare: "We'll let you die"

Robert Reich, Secretari de Treball amb Bill Clinton i assessor econòmic del Nobel de la Pau, parlant de sanitat a Berkeley.